El museu disposa d'una exposició permanent, a través de la qual es mostra un recorregut temàtic sobre la història de la pesca i la salaó al poble de l'Escala, des dels seus inicis. A més, per tal d'ampliar la seva oferta cultural, periòdicament s'inauguren exposicions temporals dedicades a diferents temes.
- L'EXPOSICIÓ PERMANENT
- LES EXPOSICIONS TEMPORALS
- Una mar de vinyes. El conreu de la vinya i el vi a Empúries, l'Escala i el Montgrí
- El conreu de l'arròs. Ampostins i valencians a l'Escala
- La indústria de gènere de punt de l'Escala
- Josep Esquirol. Fotògraf d'Empúries
- La medicina a l'època romana
- Dels mercaders d'Empúries als pescadors de l'Escala
- El món agrari a les terres de parla catalana
- La Guerra del Francès
- Retrats de Mar
- ...
L'EXPOSICIÓ PERMANTENT
L'exposició permanent del Museu de l'Anxova i de la Sal, mostra un recorregut temàtic i cronològic per cinc sales, cada una dedicada a un tema:
LA SAL
S'explica la procedència i la textura dels diferents tipus de sal, en comerç marítim, la importància dels alfolins i dels usos de la sal en l'alimentació i en l'imaginari popular.
LA PESCA AMB LES TERANYINES
Introdueix a la pesca amb teranyina a principi del segle XX i es pot observar l'evolució fins a l'actualitat. Destaca el procés de tenyir les xarxes amb l'antiga perola del tint de cal Campaner.
LA SUBHASTA O ENCANT DEL PEIX
Com es feia la venda i el transport de peix i com funciona la subhasta.
Un cop arribat a la platja, el peix s’encantava. A la subhasta acudien els saladors o altres compradors. Amb una gradació decreixent començava la cantarella dels números del preu: 25, 24, 23... fins que al primer “Jo!”, s’interrompia, ja que significava que un comprador hi estava interessat. Un cop venut, el peix es portava als salins per a ser conservat en sal o sortia cap a altres mercats com el de Barcelona.
EL SALÍ O FÀBRICA DE SALÓ
Començant amb una breu explicació de la biologia del peix blau, ens introduïm de ple al procés de salaó començant per l'antiguitat a Empúries fins a les fàbriques de saló actuals de l'Escala, junt amb la recreació d'un antic salí amb tot el procés de salaó a través d'objectes i mètodes.
EL MONTGRÍ
EL CONREU DE L'ARRÒS. AMPOSTINS I VALENCIANS A L'ESCALA
LA INDÚSTRIA DEL GÈNERE DE PUNT A L'ESCALA
JOSEP ESQUIROL. FOTÒGRAF D'EMPÚRIES
L’inici de les excavacions
d’Empúries, l’any 1908, impulsades per l’eminent arquitecte i arqueòleg Josep
Puig i Cadafalch va ser un important esdeveniment en el món cultural de
Catalunya i va trasbalsar la vida de la petita comunitat pesquera que era
l’Escala en aquell moment. Josep Esquirol, com no podia ser d’altra manera, no
es podia perdre l’esdeveniment i el va immortalitzar amb la seva cambra
deixant-nos un valuós llegat per al futur per a ajudar a documentar els inicis
de les excavacions.
LA MEDICINA A L'EPOCA ROMANA
Fins el 4 de juny de 2013 es podrà visitar a la sala d'exposicions temporals del Museu de l'Anxova i de la Sal, dins el marc de la XVIII Fira Grecoromana Triumvirat Mediterrani, l'exposició "La medicina a l'època romana" produïda pel Museu de Badalona.
DELS MERCADERS D'EMPÚRIES ALS PESCADORS DE L'ESCALA
Des del 9 d'agost de 2012 i fins el 28 d'abril de 2013 es va poder visitar a la sala d'exposicions temporals del Museu de l'Anxova i de la Sal, l'exposició "Dels mercaders d'Empúries als pescadors de l'Escala". El MAC-Empúries i el MASLE es varen unir per produir una exposició conjunta que tracta el tema del comerç marítim, la navegació i els ports d'Empúries i l'Escala al llarg de la història.
EL MÓN AGRARI A LES TERRES DE PARLA CATALANA
Fins el 5 d'agost de 2012, es va poder visitar l'exposició "El món agrari a les terres de parla catalana", exposició organitzada per l'Institut Ramón Muntaner, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana i la Fundació del Món Rural.
LES EXPOSICIONS TEMPORALS
UNA MAR DE VINYES. EL CONREU DE LA VINYA I EL VI A EMPÚRIES, L'ESCALA I
El conreu de la vinya en els pobles
de l’entorn del Montgrí era practicat des de la més remota antiguitat. Fenicis,
grecs i romans escamparen per la Mediterrània les excel·lències del vi. Un
element que era present a tots els àpats, no només com a beguda, sinó com a aliment
per l’aportació calòrica. També era utilitzat en els rituals sagrats de
connexió amb les divinitats. El vi també era utilitzat com a medicina, ja que
es considerava que els ferments naturals del suc del raïm eren beneficiosos per
l’organisme, especialment per a les digestions, per a evitar intoxicacions i
per als refredats o estats gripals.
A l’Escala les vinyes més antigues
eren a l’entorn d’Empúries, Cinclaus, les Corts, Vilanera i els Recs, tal com
consta en els capbreus del segle XVI. En el segle XVII es començà d’aprofitar
la zona dels Mallols, a l’entorn de l’estany de Poma i l’anomenada Muntanyeta
Llarguera, l’actual Muntanya del Doctor Pi. La paraula mallol vol dir vinya
jove, de menys de quatre anys i ha quedat en el topònim. Finalment la vinya
arribà al vessant del Montgrí. Tot el massís es va treballar en feixes
sostingudes amb paret seca, que aprofitaven de manera escalonada els vessants
de la muntanya.
Durant el segle XVIII hi hagué una
gran expansió de la vinya que es combinava des de temps immemorial amb la pesca
dels sardinals. L’avantatge del conreu de la vinya era que el ceps creixien en
els terrenys més dolents, no necessitaven de rec, ni de gaire dedicació excepte
determinades èpoques de l’any com per la poda, els tractaments i la verema.
Aquest fet permetia combinar-ho amb altres feines com la pesca. Per això, a la
costa, es donà el que la geògrafa Yvette Barbaza anomenà el pescador-pagès o
pagès-pescador. A l’Escala tots els pescadors tenien una vinya, per al consum a
taula del vi de tot l’any. Les varietats cultivades eren mandó, malvasia,
carenyana, garnatxa, jaumetó i picapolla entre d’altres. Algunes es cultivaven
en els sorrals i d’altres en els aspres del Montgrí.
Durant el segle XIX es va produir la
primera de les malalties de la vinya, una plaga d’oïdium, localment anomenat
“fum” va matar les vinyes del terme. Un diari manuscrit de l’època, signat per
Pere Lassús i cedit per Jaume Mas a l’Arxiu històric de l’Escala ho descriu:
“En el año de 1851 las viñas de l’Escala
sufrieron hun des calabro de huna padregada que se llevo parte de la binas del
terma y del terma de Torroella de Montgrí ... En el año de 1852 Volvieron a
sofrir parte el mismo descalabro y en el mismo año se puso una malaltia que se
le llamo o nosotros le llamamos fum y cinco años estuvimos sin encuantrar
remedio y al cabo de los cinco años la divina providencia quiso que se
encuantrase remedio echando sofra tres veces la primera cuando brotan segunda
cuando hia están listos de florir y tercera cuando hia empiezan a madurar las
dos veces ultimas no se echa a nadamas que a la ubas”.
Pocs anys després, es produí la segona gran plaga de
la vinya. L’any 1863 un minúscul i prolífic insecte anomenat fil·loxera destruí
totes les vinyes franceses. La primera vinya afectada de Catalunya fou una de
garnatxa de Rabós d’Empordà. Entre 1879 i 1895 la fil·loxera va destruir totes
les vinyes de Catalunya i va desposseir moltíssima gent de la seva única o
principal riquesa.
A l’Escala només es varen salvar els ceps plantats a
la sorra. La particularitat de les dunes de la badia de Roses que avançaven
vers el Montgrí empeses per la tramuntana feia que moltes vinyes quedessin
cobertes per les dunes, malgrat les interminables fileres de borró o borrom,
que es plantaven per frenar el seu avenç. Moltes vegades, però, s’havia
d’esperar un temps fins que la duna passés i tornés a descobrir els ceps. Els
ceps enterrats de sorra no foren atacats per la fil·loxera.
La grapa també s’utilitzava per fabricar
alcohol. L’any 1882, es construí la “Fabrica de alcohol vínico de Bofill i
Oliveras”, coneguda a l’Escala com la “Fàbrica de l’Esperit”. Els promotors
eren el químic Joan Bofill, o Joanet Forro i Josep M. Oliveras i
Maranges, que va posar-hi el capital. A l’interior de l’edifici, sota terra, es
construí una gran tina. La torre de l’edifici era rematada amb merlets i buida
de dins per tal que hi sortissin els tubs de la destil·lació. L’any 1913 la
fàbrica va fer fallida i Oliveras emigrà a Amèrica.
A les vinyes més allunyades del
terme, es construïa una barraca per guardar les eines, aixoplugar-se en cas de
mal temps i dormir-hi durant la verema. Algunes
barraques tenien una cisterna subterrània que recollia l’aigua de la
pluja per regar la vinya. A l’exterior, adossats a la paret hi havia dos dipòsits
per preparar el sofre i el sulfat de coure per tractar els ceps.
El paisatge de l’entorn del nucli
urbà de l’Escala es va transformar radicalment a partir de la dècada de 1960,
quan la pressió urbanística produïda per l’arribada del turisme de masses, al
costat d’una mala planificació del sòl, va condemnar a mort el paisatge rural i
els oficis ancestrals.
D'una economia secular basada en la
pesca, l’agricultura, la ramaderia, la indústria i el comerç, es passà en pocs
anys a una altra de nova basada, majoritàriament, en els serveis turístics.
Aquest fet modificà substancialment el territori, que, en el cas de la vinya,
ocupava els sorrals de vora mar o els aspres dels vessants del Montgrí,
transformant-lo en urbanitzacions d’apartaments i segones residències.
La pèrdua de les vinyes del terme fou
tan accelerada que Josep Sastre «Gall», propietari de l’última premsa mòbil de
raïm, que va funcionar fins l’any 1987 i Josep Salvat, en Pepito alegre,
explicaven que, l’Escala havia passat, en vint anys, de ser un «jardí de
vinyes», a tenir «vinyes en el jardí», si és que en quedava alguna.
EL CONREU DE L'ARRÒS. AMPOSTINS I VALENCIANS A L'ESCALA
El conreu de l’arròs a l’Empordà, a l’entorn de les desembocadures dels
Rius Ter i Daró, al sud i Muga i Fluvià al nord, va ser molt important al llarg
de totes les èpoques.
Els orígens del conreu es remunten a l’edat Mitjana quan es construïren molins
de blanquejar arròs com el de Pals, el 1452 (el més antic documentat) i el
d’Empúries, el 1458.
Durant el segle XVIII l’auge de l’arròs va ser espectacular, tot i les
malalties que provocava el seu conreu, mentre l’aigua era estancada: la malària
i el còlera. El 1837 va ser prohibit degut a l’elevada mortalitat. A l’Escala
va morir una cinquena part de la població. A principi del segle XX es va tornar
a lluitar de nou pel seu conreu i va ser a la postguerra, en què per pal·liar
les necessitats alimentàries de la població, es va tornar a conrear especialment
entre els anys 1940 i 1960.
A partir de llavors, la rendibilitat va baixar, va
començar l’economia turística i es va anar abandonant el conreu, excepte al
municipi de Pals, on es va mantenir fins a l’actualitat. Actualment, un pagès
de l’Escala cultiva els seus camps al peu del Montgrí, en el municipi de
Bellcaire.
Durant la postguerra, com que es necessitava mà d’obra experta, es varen
llogar nombroses colles de treballadors
de les terres de l’Ebre i de València, especialment de les valls dels Rius Xúquer
i Albaida, al voltant de l’Albufera de València. Algunes d’aquestes persones
varen arrelar als pobles productors d’arròs de l’Empordà i es varen quedar a
viure per sempre.
Ara el Museu de l’Anxova i de la
Sal i el Centre d’Estudis Escalencs presenten una exposició
temporal, un llibre amb articles d’especialistes en la matèria i un documental de
memòria oral, on han col·laborat, el Museu d’Arqueologia de Girona, el Museu Valencià
d’Etnologia, la Biblioteca
de Sueca i l’Ajuntament de Castelló de la Ribera (València), el Museu de les Terres de
l’Ebre, l’Ajuntament de Pals, l’Associació de Defensa Vegetal de l’Arròs de
Pals i l’arròs Molí de Pals, a més de les persones entrevistades.
LA INDÚSTRIA DEL GÈNERE DE PUNT A L'ESCALA
El Museu de l’Anxova i de la
Sal recrea l’ambient de les antigues fàbriques de gènere de
punt de l’Escala amb una exposició i la presentació d’una revista i un documental amb
entrevistes a les últimes persones que hi havien treballat.
Les fàbriques de gènere de
punt i el treball de la dona a l’Escala a la primera meitat del segle XX
Durant pràcticament un segle el soroll de màquines com telers circulars i
rectilinis o tricotoses, bobinadores o cabdelladores, recobridores,
repassadores, overlocks i les
habituals màquines de cosir, es sentia a moltes cases del poble. Cognoms com
Serrats, Broggi, Ximinis, Puig, Viñas, Solés o Sureda, per citar les fàbriques
més recordades, són noms de veritables nissagues, de generacions dedicades a
aquest ram, que varen invertir esforç i recursos en la industrialització de la
vila de l’Escala. En una població majoritàriament pescadora, que, a principi
del segle XX, era d’uns dos mil cinc cents habitants, és sorprenent haver
trobat documentació de vint i dues fàbriques de gènere de punt, de les quals,
durant el seu apogeu, l’any 1924, varen arribar a coexistir-ne deu, que donaven
feina a més d’un centenar de dones. Passada la Guerra civil, només cinc
fàbriques varen tornar a emprendre l’activitat fins que l’arribada del turisme
i la competència de les gran fàbriques del Maresme varen propiciar la seva
decadència.
Enguany que s’acompleix el 30 aniversari del tancament de la darrera
fàbrica de gènere de punt de l’Escala (1984), la del senyor Miquel Puig i
Comas, i deu anys que va fer donació a l’ajuntament de tota la maquinària de la
seva fàbrica (2004), en aquell moment situada a la plaça Víctor Català, hem
pensat que era un bon moment per a recuperar la memòria i la història associada
a aquesta activitat que va ser tan important per al poble de l’Escala entre els
segles XIX i XX.
JOSEP ESQUIROL. FOTÒGRAF D'EMPÚRIES
L’inici de les excavacions
d’Empúries, l’any 1908, impulsades per l’eminent arquitecte i arqueòleg Josep
Puig i Cadafalch va ser un important esdeveniment en el món cultural de
Catalunya i va trasbalsar la vida de la petita comunitat pesquera que era
l’Escala en aquell moment. Josep Esquirol, com no podia ser d’altra manera, no
es podia perdre l’esdeveniment i el va immortalitzar amb la seva cambra
deixant-nos un valuós llegat per al futur per a ajudar a documentar els inicis
de les excavacions. 
LA MEDICINA A L'EPOCA ROMANAFins el 4 de juny de 2013 es podrà visitar a la sala d'exposicions temporals del Museu de l'Anxova i de la Sal, dins el marc de la XVIII Fira Grecoromana Triumvirat Mediterrani, l'exposició "La medicina a l'època romana" produïda pel Museu de Badalona.
DELS MERCADERS D'EMPÚRIES ALS PESCADORS DE L'ESCALA
Des del 9 d'agost de 2012 i fins el 28 d'abril de 2013 es va poder visitar a la sala d'exposicions temporals del Museu de l'Anxova i de la Sal, l'exposició "Dels mercaders d'Empúries als pescadors de l'Escala". El MAC-Empúries i el MASLE es varen unir per produir una exposició conjunta que tracta el tema del comerç marítim, la navegació i els ports d'Empúries i l'Escala al llarg de la història.
Hem pogut conèixer des dels antics ports, sobre tot a partir de l'arribada dels grecs foceus, que van fundar Emporion, fins al naixement de l'Escala com una vila de mariners i de pescadors que han arribat gairebé als nostres dies.
Hem descobert els seus ports al llarg del temps, com ha canviat la costa des de l'antiguitat fins a l'actualitat i, a la vegada, etapes, anècdotes o històries poc conegudes del que s'ha anomenat ancestralment "la mar d'Empúries". Sens dubte, el mar, el comerç marítim i la pesca han estat elements bàsics per al desenvolupament d'aquesta zona al llarg dels segles.
Hem descobert els seus ports al llarg del temps, com ha canviat la costa des de l'antiguitat fins a l'actualitat i, a la vegada, etapes, anècdotes o històries poc conegudes del que s'ha anomenat ancestralment "la mar d'Empúries". Sens dubte, el mar, el comerç marítim i la pesca han estat elements bàsics per al desenvolupament d'aquesta zona al llarg dels segles.
Des de l'Arxiu Històric de l'Escala hi hem col.laborat aportant fotografies del món agrari a l'Escala, de final del segle XIX i principi del XX, de Josep Esquirol, Joan Lassús i Vernon Richards. Precisament una fotografia sobre la sega de Josep Esquirol és la que va ser seleccionada com a portada del catàleg i cartell d'aquesta exposició que es va inaugurar el mes de març al Palau Robert de Barcelona i que està itinerant per tot Catalunya.
